Tipus | COVID-19 |
---|---|
Patogènesi | |
Causat per | COVID-19 |
Classificació | |
CIM-11 | RA02 |
CIM-10 | U09.9 |
Recursos externs | |
MeSH | D000094024 |
UMLS CUI | C5433293 |
La COVID-19 persistent (síndrome post-COVID segons l'OMS[1] o, senzillament, COVID persistent) descriu símptomes (i/o alguns signes) persistents o seqüeles a llarg termini de la COVID-19 en què un 10 a un 20 per cent de les persones que han estat diagnosticades de COVID-19 experimenta una sèrie de símptomes que duren més d'un mes i un 2,3%[2] (1 de cada 44 persones) informa que té símptomes que duren més de 12 setmanes. Com que no hi ha una definició científica establerta per la COVID persistent, així hi ha qui entén que les seqüeles no s'han de considerar com a part de les la COVID persistent, i haurien de ser consignades com a tals; incloent només els símptomes apareguts durant la COVID i que continuen persistint;[3] així la insuficiència cardíaca que hagi pogut aparèixer com a conseqüència d'un infart per trombosi durant la COVID aguda no es consideraria COVID persistent. Tampoc s'haurien d'incloure aquelles simptomatologies existents prèviament a contraure la COVID i que han empitjorat o aquells quadres clínics no presents amb la COVID de la fase aguda i que han aparegut després (que s'anomenarien patologies COVID-19 post-viral o post-infecciós).[3]
Aquests símptomes a llarg termini inclouen fatiga i debilitat muscular, mals de cap, dispnea (descrita habitualment com "falta d'alè"), anòsmia, febreta, disfunció cognitiva.[4]
Entre un 10 i un 20 per cent de les persones que han estat diagnosticades de COVID-19 presenten una sèrie de símptomes que duren més d'un mes. Aproximadament el 2%[5] de les persones declara tenir símptomes que duren més de 12 setmanes, la qual cosa s'anomena síndrome post-COVID-19.
Tot i que s'estan realitzant estudis sobre diversos aspectes de la COVID persistent,[6][7] a November 2021[update] a novembre de 2021, la definició de la malaltia encara no està clara, així com el seu mecanisme. Els sistemes d'assistència sanitària d'alguns països i jurisdiccions s'han mobilitzat per atendre aquest grup de pacients mitjançant la creació de clíniques especialitzades i l'assessorament.[8][9][10] En general, però, el diagnòstic d'aquesta malaltia es fa per exclusió.[11]
Qualsevol persona infectada amb COVID pot patir una COVID persistent després que es consideri que la infecció ha finalitzat, inclosos joves sans,[12][13] esportistes professionals,[14] i fins i tot si en el seu punt de màxima afectació només va causar símptomes menors. El risc de COVID persistent per a pacients de qualsevol edat, a més del risc de malaltia greu o de mort durant la fase aguda, dependent de l'edat, fa que sigui important prevenir la COVID mitjançant les mesures establertes per aquesta infecció.
No s'ha informat símptomes propis de la COVID persistent després de la vacunació contra la COVID, amb més de 100.000 participants inclosos en assaigs vacunals el desembre de 2020.[15][16][17]